L'arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850

La inauguració de la línia ferroviària de Mataró, l?any 1848, representa l?entrada a l?era del ferrocarril de Barcelona i, per extensió, de tota la península Ibèrica. Tanmateix, ja l?any 1800 s?havia assajat a la mateixa Rambla un sistema de transport sobre carrils, el ?canal en sec?, concebut pel científic barceloní Francesc Salvà i Campillo com a alternativa als canals de navegació. El canal en sec de Salvà i el ?carril? de Mataró són, doncs, les fites que emmarquen l?arrencada del ferrocarril a Barcelona, per bé que revelen els contrastos que experimentava la ciutat mentre Europa i Amèrica vivien la revolució del transport dels segles XVIII i XIX. L?experiment de Salvà s?avançava quatre dècades al debat sobre la substitució dels canals de navegació pel ferrocarril. El Barcelona-Mataró, en canvi, es va construir amb tecnologia i capital importats d?Anglaterra i va arribar quan pràcticament tots els països d?Europa occidental havien posat en marxa les seves primeres línies ferroviàries. Sens dubte, aquest decalatge deriva de la crisi econòmica i política de la Barcelona d?aquell temps però no és menys cert que aquestes iniciatives mostren una societat oberta al món, connectada amb els mitjans científics i intel·lectuals europeus i relligada amb altres ciutats d?Europa i Amèrica a través del comerç marítim. Ben mirat, que Barcelona fos testimoni d?un experiment precursor del ferrocarril i també de la primera línia ferroviària de la península Ibèrica no és pura coincidència.