Fisuras en el firmamento

Fascinació, glamur, seducció... Poques figures eren comparables a les estrelles de cinema durant els anys quaranta i cinquanta, quan el setè art era el gran mitjà d'entreteniment de masses. Especialment, les actrius, que van gaudir d'una popularitat i un carisma que les van convertir en instrument de creació d'identitats per a moltes seguidores. Espanya també va comptar amb la seua pròpia constel·lació. Però, en un context de precarietat i repressió moral, aquestes dones no s'ajustaven a l'ideal de feminitat que la dictadura franquista intentava imposar al conjunt de les espanyoles. Es van constituir, doncs, en models heterodoxos que suposaven un desafiament als codis normatius de gènere, ja que no representaven els preceptes de domesticitat i maternitat, subordinació a l'home, cautela... El present llibre mostra com, a través de les pel·lícules que van protagonitzar i de les seues aparicions en els mitjans de comunicació, es va construir la seua imatge com a estrelles. Una projecció que sovint resultava incòmoda per al règim, que va tractar de resignificar-ne o silenciar-ne els aspectes inconvenients. Hi hagué tres actrius que simbolitzen bé aquest desafiament: Amparo Rivelles, Sara Montiel i Conchita Montes. Empoderament i resiliència van permetre a la primera conduir la seua vida pels marges de les convencions socials; Montiel va ser la primera 'sex-symbol' del franquisme, i Montes, una dona intel·lectual que va expressar reivindicacions feministes. Cadascuna a la seua manera van posar en evidència les contradiccions i tensions provocades per les polítiques de gènere franquistes.