Balla, esperança, balla

Els protagonistes de Balla, esperança, balla podrien ser representatius de tantes i tantes vides que han de discórrer per uns camins molt més dificultosos que els de la majoria dels mortals.Vides com la de la Gemma, que va néixer afectada de Trisomia X; o la de la Nanci, que, després d'anar de família en família d'acollida, s'acaba trobant sola i al carrer fins que algú l'ajuda; o la del jardiner enamorat dels cims i dels estels, que no pot deixar la medicació si no es vol perdre i que està decidit a estudiar per arribar a ser un professional qualificat; o la del Narcís, que no vol deixar ni la feina que se li ha proporcionat ni la teràpia de grup; o la de la dolça Lluïsa, que finalment, gràcies a la pròpia voluntat i als suports que ha rebut, s'ha alliberat del mal viure a què l'obligava un proxeneta sense escrúpols...Les vides reals en què s'inspiren aquests relats han estat dures, a voltes, molt dures, encara que, finalment, també esperançades. Novel·lar-les i compartir-les ens permet imaginar una societat més acollidora, més justa i més inclusiva.Esperança no és només un nom propi: és, per damunt de tot, un sentiment, un estat de l'anima. És, en definitiva, la voluntat d'un futur millor.